divendres, 10 de desembre del 2010

Tast Vertical Pazo Señorans

El passat dia 25 de novembre de 2010, vam tenir una altra oportunitat de gaudir d’una increïble vetllada de tast de vins al local del nostre amic Jordi Martí Vallés, al Celler Vallés de Castelldefels, en aquesta ocasió va ser un tast vertical dels productes de la Bodega enquadrada en la DO Rias Baixas, Pazo de Señorans SL, els vins tastats van ser;
Pazo de Señorans
Pazo de Señorans selección añada
La vetllada va ser dirigida per la propietària de la bodega, la Marisol Bueno Berría-Ategortua (expresidenta del consell regulador de la DO Rias Baixas durant 25 anys), la que ens va fer una breu introducció sobre la DO Rias Baixas i la bodega, és a dir, filosofia, maneres de treballar, cultiu, viticultura, etc.
A grans trets podríem assenyalar que la DO Rias Baixas és un cultiu de molts minifundis, és a dir petites parcel·les que moltes d’elles no arriben a l'hectàrea i que són treballades pels seus propietaris, també ens va alliçonar que en aquesta DO hi ha cinc zones fonamentals de cultiu (Condado do Tea, O Rosal, Soutomaior, Ribeira do Ulla, Val do Salnés (la qual pertany la bodega)), que la pluviometria anual arriba als 1.500l/m2 i que la varietat més feta servir és la Albariño, encara que també s’utilitzen d’altres com la Teixedura o la Godello, encara que n’hi ha més tant de preferents com d’autoritzades pel consell regulador.
Després d’aquesta breu introducció sobre la DO ens va explicar tota la manera de fer de la seva bodega, primer donant breus apunts sobre el tipus de terreny que tenen (terreny arenós sobre la pedra mare que és el granit) i la manera de cultivar (tot manual) i podar la Albariño, que és el raïm que ells fan servir, utilitzen el sistema de emparrat que dota de gran massa foliar la vinya per aprofitar el màxim els rajos solars que en la zona no és gaire propensa i la característica més important que és la gran alçada que agafa el cep, el que fa que la seva poda sigui molt complicada, també deixen herbes sota les vinyes per acumular humitat ja que encara que la pluviometria és molt elevada, el terreny arenós no manté gens la humitat. Per últim i abans d’iniciar els tastos ens va explicar el que busca la seva bodega i els seus vins, que són expressar al màxim les característiques de la varietat, que siguin vins francs (és a dir que el nas i el pas per boca estiguin en equilibri), que siguin vins profunds, llargs en boca i que es puguin gaudir d’ells al llarg de diversos anys (cosa perfectament aconseguida ja que després els vins ens ho van demostrar).
Seguidament es va iniciar el tast, començant pels més joves, Pazo de Señorans 2006 - 2007 - 2008 - 2009. Tots ells molt expressius amb gran pas per boca. I després els Pazo de Señorans Selección Añada 2001 - 2002 - 2003 - 2004, vins més complexos, amb gran potencial de guarda, de llarg recorregut en boca.
La nit es va animant i cadascú anava dient la seva, però nosaltres ens vam fer petites anotacions que a continuació desglossem i en les que intentem expressar al màxim el que aquells vins en van transmetre.
2001 fins 2004 (vi amb certa criança sobre les seves lies i que només s’elabora les anyades que permetran un bon producte). anyades 2006 fins el 2009 (el vi més jove de la bodega)
Pazo de Señorans 2006
Visual: De color amarillo dorado intenso.
Olfativa: Buena intensidad aromática, las primeras sensaciones son de reducción, fruto seco tostado, algún barniz, notas de brioche, bollería, fruta muy madura aunque ha perdido algo, aparece muy madura casi pasificada, van apareciendo tostados (pan tostado), recuerdos hidrocarburos. Muy complejo.
Gustativa: Amable entrada, graso, franco, suave, en éste la acidez ya se encuentra controlada, buen equilibrio, bastante largo con recuerdos a bollería fina y la fruta pasa.
10€aprox
8.5
 
Pazo de Señorans 2007
Visual: Color amarillo dorado reflejos verdosos.
Olfativa: De media intensidad, al principio se muestra poco expresivo la nariz está algo apagada, difícil de definir notamos notas herbáceas fresca, sutiles anisados y toques de fruta carnosa y florales (flor blanca).
Gustativa: Entrada agradable, es elegante, suave, con buena acidez y equilibrio y en boca se muestra algo más expresivo ya que tiene un largo postgusto con recuerdos a agradables mantequillas y toffes.
10€aprox.
7.9
 
Pazo de Señorans 2008
Visual: De color amarillo pálido.
Olfativa: Muy buena intensidad, nariz fragante, destacan aromas florales (recuerdos a rosas) y frutales (lichis, manzana) con sensaciones herbáceas frescas y alguna bollería, no demasiado complejo pero muy aromático.
Gustativa: Elegante, sabroso, sedoso, fresco, marcada acidez, algo dulce, con muy buena longitud final afrutado y floral.
10€aprox
8.4

Pazo de Señorans 2009
Visual: Color amarillo pálido con reflejos verdosos.
Olfativa: Alta intensidad, muy aromático, fragante, con cierta complejidad, mucha fruta (manzana, piña), notas florales y cítricas, caramelo. Muy interesante
Gustativa: Fresco, explosivo, acidez marcada, con gran potencial de guarda, algo amargo, potente, cierta untuosidad, agradable, sabroso, muy largo y joven marcada frutosidad.
Se le intuye una larga vida. Seguro dará que hablar en unos meses.
10€aprox.
8.6

Pazo de Señorans Selección añada 2001
Visual: Bonito color dorado brillante.
Olfativa: Buena intensidad, da una primera sensación dulce, de mieles, fruta pasa (higos) con queso fresco (requesón), muy cremoso, apuntes cítricos (orejones) y vegetales frescos, va evolucionando, se vuelve goloso, cada vez más dulce, complejo, se vuelve licoroso y a la vez muy balsámico y fresco, gran evolución en copa.
Gustativa: Serio, con cierto peso y volumen, amplio, sabroso, potente, bastante buen cuerpo, mantiene cierta acidez, redondo, es muy largo con sensaciones cítricas (orejones) y complejas.
En plena forma.
30€aprox.
8.9
 
Pazo de Señorans Selección añada 2002
Visual: Color dorado brillante.
Olfativa: Muy buena intensidad, complejo, mucha fruta, alguna flor, fruto seco, nariz madura y cremosa, va aportando hidrocarburos y toques metálicos (mineral), justa complejidad y frescura.
Gustativa: Boca amplia y a la vez sedosa, excelente equilibrio y buena acidez, sabroso, de media cuerpo cierta untuosidad, muy largo con recuerdos tostados, fruto seco, galleta maría, tiene una longitud brutal.
30€aprox.
9.1
 
Pazo de Señorans Selección añada 2003
Visual: Color amarillo dorado.
Olfativa: A copa parada se muestra poco intenso, al agitarlo y con algo de oxigenación se muestra algo más intenso, expresivo y fresco, mucha fruta tipo piña, toques florales interesantes, algún barniz i hidrocarburos, en su evolución aparece una sutil cremosidad, quesos frescos, y notas herbáceas húmedas que lo apagan algo.
Gustativa: Buen volumen, quizás excesiva acidez que apaga un poco la boca, suave, cierta untuosidad y muy largo y frutal.
Le falta tiempo y tiene potencial de guarda.
30€aprox.

Pazo de Señorans Selección añada 2004
Visual: Amarillo pajizo con destellos verdosos, vivo y brillante
Olfativa: Muy buena intensidad, primeras sensaciones muy primarias, fruta, piña, lichis, manzana, al agitarlo y con más oxigenación se vuelve más expresivo, aparecen membrillos, manzana asada, orejones. Se muestra complejo con un gran abanico de aromas en su evolución.
Gustativa: Gran paso por boca, denota volumen y cuerpo, es untuoso y frutal (mostrándose muy madura), gran equilibrio y acidez lo que nos muestra un buen potencial de guarda. Nos sorprende su final muy largo, fresco, balsámico con sensaciones tostadas y cítricas.
30€aprox.
9

Amadeu i Ferran Ibor


TASTA PORRERA 2010

Gran festa del vi la que es celebra durant el mes de novembre de cada any a la localitat de Porrera, al Priorat. Tant l’emplaçament com els vins tastats són excel·lents i un cop més, tan aviat com vàrem tindre coneixement de l’esdeveniment un bon grupet d’amics ens hi vam desplaçar.

Els primers tasts

A la mateixa plaça de Catalunya de Porrera s’hi instal·len els cellers amb els seus vins per tastar, a un preu molt econòmic de 10 €, fins a 12 tasts. A més a més els cellers, tots ells ubicats dins el terme municipal de Porrera, son productors de vins d’altíssima qualitat. Per tant teníem els ingredients per tindre un matí excel·lent, i així va ser.
Cal destacar els nombrosos visitants que va tindre la fira i l’excel·lent resposta per part dels cellers, ja que segons hem pogut saber van superar amb escreix les expectatives de públic i de venda de vi, ja que a la mateixa fira tenies l’opció d’adquirir ampolles de les tastades a preus molt més econòmics del que és habitual, i els visitants a la fira ho van aprofitar.




Vam tastar vins coneguts per nosaltres, ja que els havíem tastat en altres ocasions, com Les Eres, Ferrer Bobet, Idus, Solanes, Clos Dominic Vinyes Baixes i Martinet Bru, tot i que la majoria en anyades diferents a les tastades en ocasions anteriors. Destaquem, dins d’aquests, el Ferrer Bobet 2007, per la maduresa i l’excel·lència del vi. Grata sorpresa amb el Terra d’Hom del celler Ardèvol i Associats, un vi de terroir, representatiu de la zona. Els dos vins de Domaines Magrez Espagne ens van captivar, tant el Sine Nomine 2006 com l'Herència del Padrí 2005, crec que van ser l’ànima de la festa, ja que no els coneixíem i ens van agradar molt, vins amb corpulència, vius i potents. Finalment destaquem també el Trosset del 2006 i el Clos Abella, potent, ampli, amb un nas molt complexe i equilibrat, potser el millor que vam tastar.
Una gran festa de vi amb una gran companyia, recomanable per tothom, i que tan de bo l’any vinent ho puguem tornar a repetir.


Foto del grup


Amadeu i Ferran Ibor

divendres, 29 d’octubre del 2010

FESTA DEL MOST A BEGUES

El tercer cap de setmana d’octubre es va celebrar a Begues la Festa del Most. Allí exposen els seus vins alguns petits cellers de la zona amb la idea de promocionar i donar a conèixer els vins de la zona, així com algun celler de la localitat que ofereix als assistents l’oportunitat de tastar diferents vins.
Vam apropar-nos el dissabte al matí per tal de conèixer de primera ma en què consistia la festa. Primer ens va sorprendre el preu, ja que per només 2€ podíem tastar fins a cinc vins o caves, un per cada un dels cinc expositors presents. Lògicament l’oferta era força limitada, tot i així el nivell era interessant.
L'ambient de festa, amb música i altres activitats, convidava a fer una passejada, fet que va provocar que la gent s'hi anés apropant cada cop més.


Primers tasts
Vam poder degustar un dels vins de la zona que més ens agrada com és el Macizo, l’aposta de Benjamín Romeo al Massís del Garraf amb un vi blanc de gran qualitat, un vi de terroir, amb notes dolces i amb molt cos. També es va tastar l’Equilibrista, un bon vi de molt a prop de la zona, el qual ens va convéncer tot i la seva joventut. Ens va agradar molt el treball del celler Emendis, un petit celler a Castellet i la Gornal que estava representat a la festa, ja que tant el cava com els vins que es van tastar ens van semblar d’un treball força interessant, i són aquests cellers els que ens conviden a participar a les fires, ja que són una mostra de treball de qualitat sense la necessitat de tindre un nom de pes darrera.
També vam poder tastar el treball del celler Montau de Sadurní, ubicats a Begues, amb el cava que elaboren, el qual ens va semblar interessant.


Ambient de festa


El tercer fin de semana de octubre se celebró en Begues la Festa del Most. Allí exponen sus vinos algunas pequeñas bodegas de la zona con la idea de promocionar y dar a conocer los vinos y cavas de la zona, así como alguna bodega de la localidad que ofrece a los asistentes  la oportunidad de catar diferentes vinos.
Nos acercamos el sábado por la mañana para conocer de primera mano en que consistía la fiesta. Primero nos sorprendió el precio, ya que per sólo 2€ podíamos catar hasta cinco vinos o cavas, un por cada uno de los cinco expositores presentes. Lógicamente la oferta era bastante limitada, pese a ello el nivel era muy interesante.
El ambiente de fiesta, con música y otras actividades, invitaba a dar un paseo, hecho que provocó que la gente se acercara cada vez más.

Vista dels expositors

Pudimos degustar uno de los vinos de la zona que más nos gusta como es el Macizo, la apuesta de Benjamín Romeo en el Macizo del Garraf con un vino blanco de gran calidad, un vino de terroir, con notes dulces y con mucho cuerpo. También se cató el Equilibrista, un buen vino de una zona muy cercana, el cual nos convenció pese a juventud. También nos gustó mucho el trabajo de la bodega Emendis, una pequeña bodega de la localidad de Castellet i la Gornal que estaba representada en la fiesta, ya que tanto el cava como los vinos que se cataron nos parecieron de un trabajo muy interesante, y son estas las bodegas que nos motivan a acudir a las ferias, ya que son una muestra de trabajo de calidad sin la necesidad de tener un nombre de peso detrás.
También pudimos catar el trabajo de la bodega Montau de Sadurní, ubicados en Begues, con el cava que elaboran, el cual nos pareció bastante interesante.

Els tastadors

 


Amadeu i Ferran Ibor

dimecres, 27 d’octubre del 2010

CAVATAST 2010

Per primer cop vam acudir a la gran festa del cava de Sant Sadurní d’Anoia, el Cavatast.
Vam anar acompanyats per un grup d’amics de Castelldefels amb la intenció de fer-nos una idea del que és la festa i de degustar cava de qualitat.
El temps es va convertir en l’enemic amb el qual vam haver de lluitar, ja que la pluja no ens va abandonar en cap moment, això va fer que la jornada tingués un sabor diferent, ja que no podíem degustar el cava amb normalitat.
Realment l’organització era fantàstica, moltes taules per poder gaudir dels glops amb tranquil·litat, llàstima de l’esmentada pluja que impedia poder estar al voltant de les taules compartint el cava i les sensacions que ens donava.
En quant als tastos realitzats ens va agradar molt el brut nature de Covides, un cava amb molta expressivitat, molt corpulent. També vam descobrir els caves de FontPinet, tota la gama ens van semblar d’una excel·lent relació qualitat-preu. El Brut Nature del celler Alegoria també va ser un tast que ens va convèncer.
En general tot el que vam tastar ens va complaure força i de ben segur l’any vinent hi tornarem.

Por primera vez acudimos a la gran fiesta del cava de Sant Sadurní d’Anoia, el Cavatast.
Fuimos acompañados por un grupo de amigos de Castelldefels con la intención de hacernos una idea de lo que es la fiesta y de degustar cava de calidad.
El tiempo se convirtió en el enemigo con el que tuvimos que luchar, ya que la lluvia no nos abandonó en ningún momento, lo que provocó que la jornada tuviera un sabor diferente, ya que no podíamos degustar el cava con normalidad.
Realmente la organización era fantástica, muchas mesas para poder disfrutar de los tragos con tranquilidad, lástima de la citada lluvia que impedía poder estar alrededor de las mesas compartiendo el cava y las sensaciones que nos despertaba.
En cuanto a las catas realizadas nos agradó el brut nature de Covides, un cava con mucha expresividad, muy corpulento. También descubrimos los cavas de FontPinet, toda la gama nos parecieron de una excelente relación calidad-precio. El Brut Nature de la bodega Alegoria también fue una de las catas que más nos agradó.
En general todo lo que pudimos catar nos complació y damos por hecho que el año que viene volveremos.



Amadeu i Ferran Ibor

dijous, 14 d’octubre del 2010

TAST DE GRANS VINS AL CELLER VALLES

El 29 de setembre de 2010 vam acudir al Celler Vallés de Castelldefels per un tast de vins amb maridatge. Organitzat per en Jordi, com en moltes altres ocasions, va ser una vetllada excepcional. Vam estar acompanyats pel grup de tast habitual del Celler (Jordi, Noe, Manel, Joan, Frederic…).

Amadeu amb els vins tastats

Vam iniciar la nit amb dos vins blancs maridats amb foies i empanada galega. El primer vi blanc, de la zona de Firuli, a prop de Venècia, de la varietat Pinot Grigio. El vi, anomenat Pinot Grigio del 2009 (Celler Livio Felluga) es mostrava fresc, molt afruitat, floral i amb molta acidesa i finesa, va ser un vi molt apropiat per començar el tast.



Pinot Grigio 2009 de Livio Felluga
 

El segon, de la zona del Rosselló era un vi 100% Garnatxa Gris. El vi, anomenat Coume Gineste del 2007 (Domaine Gauby) es mostrava més corpulent i madur, amb aromes a barnissos, fustes, sotabosc, caramels i amb una boca corpulenta i saborosa, molt elegant. Un vi peculiar i molt interessant.

Coume Gineste 2007


Tot seguit vam continuar amb dos vins blancs més, acompanyats d’ahumats; sardines, bacallà i salmó. El tercer vi de la nit està catalogat com el millor vi blanc de la zona de Burdeus, de la varietat Semillon. El vi, de nom Graves Blanc del 2000 (Domaine de Chevalier), amb un nas molt interessant, tostats, ahumats, làctics, amb molt de recorregut i una boca molt envolvent i corpulent. Es va mostrar molt potent i al final molts records al terroir, a les graves.
El quart vi i últim blanc, com ja acostuma a ser habitual, era un Chardonnay de la Borgonya. El vi, un Batard Montrachet de l’any 2006, del productor Blain Gagnard, un gran vi de la zona, molta fruita i records minerals, i en boca aquella expressivitat que només tenen els Borgonya, finesa, sutilessa, elegància i cos. Un altre gran vi de la Borgonya tastat.

Grand Cru de Batard-Montrachet
  
Després ja vam entrar amb els vins negres. Per començar maridatge amb formatges. El primer vi negre un dels grans vins del Bierzo, un San Martín del 2007. De la varietat de la zona, la mencia, el vi l’elabora el celler Descendientes de J. Palacios, un vi elegant, amb molta finesa, molt floral i especiat, i una boca saborosa i rodona.

San Martín 2007


El segon vi negre venia de França, un Pinot Noir de la zona de la Borgonya. Del productor Luciene Lemoine, el vi, Morey St Denis del 2007, es mostrava molt ahumat, amb torrefactes, xocolata i cafè, molt terciari i després especiat, i una boca elegant i sedosa, amb molt de recorregut.
Tot seguit vam tastar els dos últims vins, acompanyats d’embotits. El penúltim vi un dels grans vins que es produeixen a Espanya, concretament a la Rioja, El Pisón del 2007. Bodegas Artadi és l’elaborador d’aquest laurejat vi, de tempanillo 100%, amb un nas molt complex, amb una mica de tot, la fruita molt fina, làctics, tabacs, fustes noves, especiat, i una boca on destaca la finesa i elegància, molt viu i ampli. Teníem moltes ganes de tastar aquest vi i no ens va decepcionar gens.

Viña El Pisón 2007

L’últim vi de la nit, el millor vi que s’elabora a l’hemisferi sud. El vi, La Grange del 2005, elaborat per Penfolds, un Shiraz 100%, prové de la regió de Barossa Valley, a Austràlia. Impressionat la potència del vi, la força, un nas envolvent, amb regalèssies, cacaus, balsàmics, cafès, molt corpulent, i en boca explosiu, d’aquells vins que no s’acaben mai, potent al màxim. Una gran sorpresa que vam gaudir tots moltíssim.

Penfolds Grange 2005

Una altra gran nit que hem d’agrair al Jordi.
 

Amadeu i Ferran Ibor

dimecres, 6 d’octubre del 2010

4a. MOSTRA DE VINS DE SITGES

El cap de setmana del 18 i 19 de setembre es va celebrar a la idíl·lica i veïna població de Sitges la 4a. Mostra de Vins, on es promocionen els vins de la comarca del Garraf i del propi massís del Garraf.



Vam organitzar una petita excursió entre els amics per degustar els vins exposats. Envoltats d’un ambient excel·lent i ubicats a primera línia de mar, els cellers estaven representats en petites carpes on t’apropaves per degustar els vins. Cal destacar que és la quarta edició de la fira, i aquest any ha tingut una presencia de visitants que ha sorprès als propis organitzadors.


No hi havia una excessiva representació de vins, però el producte exposat era força interessant.
Ens va agradar força tastar la Malvasia de Sitges, ja que probablement és el producte estrella de la fira. Destacar el Muscat com a blanc i com a negre el Merlot.


Al nostre parer la Fira hauria de comptar amb molta més representació de cellers, ja que els visitants van respondre amb escreix, probablement amb una major representació de cellers i més vins per tastar seria un èxit.



Amadeu i Ferran Ibor

TAST DE VINS DE SOMONTANO A SANT CUGAT DEL VALLÉS

El Somontano és una comarca ubicada a la zona del prepirineu d’Osca i més concretament al centre geogràfic de la mateixa província, el Somontano limita al nord amb les comarques del Sobrarbe i Ribagorza, entrant en contacte per l’oest amb la Hoya de Huesca, al sud amb els Monegros i a l’est amb la comarca de la Litera.
La zona de producció de Somontano es localitza, principalment, a la comarca del mateix nom i està constituïda per 43 municipis.
Es tracta d’una regió vinícola força coneguda gràcies a les grans bodegues de la zona, com són Enate, Laus, Viñas del Vero o Pirineos.
El tast que vam poder gaudir dels vins de Somontano al Celler Coll Favà de Sant Cugat del Vallés, gràcies a la invitació del nostre amic Xavi, no tenia res a veure amb aquestes bodegues, sinó que ens va mostrar la cara més desconeguda de la zona, és a dir, les bodegues petites i familiars.

Presentació del tast


Per qüestions familiars en Xavi s’ha convertit en un expert en els vins de la comarca i ha arribat a conèixer pràcticament tots els vins que es produeixen. Vam poder tastar varietats de raïm autòctones de la zona i pràcticament desaparegudes com són l’Alcañon i la Parraleta. El tast va consistir en dos vins blancs per començar, la Garnatxa Blanca de Bodega Osca i l'esmentat Alcañon. Curiós el segons, principalment per ser una varietat que no coneixíem, ja que desplegava una bona varietat aromàtica, força complexe per ser un vi jove i monovarietal. Va seguir el tast amb un vi rosat del celler Alodia de la varietat Parraleta, i va continuar amb quatre vins negres, tots ells desconeguts per nosaltres. Els vins negres van ser de diferents cupatges o monovarietals, i van anar millorant segons anàvem tastant. A destacar el Sentif i sobretot un Andrés Meler del 2005 que va ser el millor que vam tastar.


Panoràmiques dels presents al tast
Tot i això el millor de la nit va ser poder conèixer a un bon grapat d’amics que a poc a poc hem anat fent a verema i que no teníem el plaer d’haver-nos conegut encara. A més d’en Xavi, organitzador del tast, vam poder xerrar i compartir els vins amb en Pep, en Roger, en Jordi i l’Oscar.

Amadeu, Xavi i Ferran
Va ser una experiència que a ben segur repetirem.


Amadeu i Ferran Ibor

dimecres, 29 de setembre del 2010

TROBADA D’AMICS 10 DE SETEMBRE DE 2010

El divendres 10 de setembre de 2010 vam fer una petita trobada entre amics a casa d’en Joan. Els integrants de la trobada érem el Pepe, el Joan, el Fede, l’Isidre i el Ferran, i la nostra idea era degustar tres vins i acompanyar-ho amb un petit sopar a la terrassa. Una trobada com tantes altres que va servir per degustar tres grans vins de la nostra terra.
En primer lloc vam obrir el Finca Espolla del 2007 del celler Castell de Perelada. En un primer contacte es va mostrar força interessant, amb bona càrrega fruital i potència. Es va obrir amb aromes vegetals, especiats, records de la criança i minerals. La mineralitat es va anar imposant sobre la resta d’aromes i ens va deixar una bona impressió. En boca era força expressiu i potent.
En segon lloc vam obrir el Santbru negre del 2006 del celler Portal del Montsant. Inicialment es mostrava molt tancat, i la veritat és que creiem que no es va acabar d’obrir definitivament, ja que si que va mostrar balsàmics, regalèssies, tostats, xocolates, mineralitat, però va costar molt que sortís la fruita. Al final de la nit començava a expressar-se molt més, després de tres hores obert. El pas per boca era fi i elegant, al mateix temps que carnós i viu.
Finalment vam obrir el Bugader del 2006 de Joan D’Anguera. De fet el vam decantar mitja hora abans i va ser un encert. És un d’aquells vins que t’emocionen, et commouen, elegant, potent, inacabable. La fruita equilibrada amb els balsàmics frescos i el pas per la fusta. Molt golós i expressiu, alhora que elegant. La varietat aromàtica present és il·limitada, cada cop que oloràvem era un vi amb nous matisos, fruita, cafè, cacau, caramel, tostats, balsàmics, pastisseria, cada cop alguna coseta més i diferent. Molt harmònic i equilibrat. En boca era ampli, elegant, rodó, completava el nas extraordinàriament. Tots vam coincidir que ens trobàvem davant un gran vi.
Una gran vetllada.


Imatge dels vins tastats

 
Amadeu i Ferran Ibor

12a FESTA DEL VI I DE LA VEREMA A L’ANTIGA DE POBOLEDA

Anualment es celebra a la localitat de Poboleda, al Priorat, aquesta festa tradicional.


Aquest any va ser el primer cap de setmana de setembre, i vam fer la corresponent visita per primer any, aquest cop acompanyats d’una bona colla d’amics, uns habituals; el Fede, el Isi i el Dani; i d’altres que s’iniciaven en aquestes aventures; la Cova i el Isidro.

Foto del grup, hi falta la Cova que és qui fa la foto

La festa comença força aviat, ja que cap a les 7 del matí es desplacen a les vinyes per fer la verema, nosaltres vam arribar més tard, quan comencen els tasts, ja que el nostre desplaçament és bastant llarg. Un cop feta la verema el raïm és traslladat al centre del poble on és trepitjat per la gent que s’afegeix a la festa. Després, cap a les 10:30 del matí comencen a realitzar-se les degustacions de vins. El cartell de cellers, tots ells emmarcats dins la Denominació d’Origen Priorat, és impressionant, sobretot per entusiastes dels vins del Priorat com nosaltres.
Com sempre, el primer és adquirir els tickets, que aquest cop costaven 12€ i podies degustar fins a 10 vins, i tot seguit comencem a tastar. La festa té un esperit molt familiar, ja que el poble és petit i el carre major estret, no té res a veure a altres fires que hem visitat com Falset o Reus, però aquest esperit crea una màgia que fa que la visita sigui excitant.

Ambient al Carrer Major

Els cellers estan representats a les cases pairals dins el carrer major, l’accés molt còmode i amb força amplitud d’espai per poder degustar el vi a la casa pairal i poder conversar amb els vinaters. El carrer es va omplir de visitants que entraven i sortien de les diferents cases, convertides en cellers per un dia. Com ja hem dit la representació de cellers era espectacular, i vam poder gaudir de grans vins. Ens va sorprendre molt positivament "La Morera de Montsant" de cellers Pasanau, ja que és un vi que no coneixíem i el qual ens va agradar força, amb molta presencia i elegància, fort i molt viu, amb una maduresa extraordinària.

Un dels vins que ens va sorprendre més

També ens van donar una gran sensació Tocs, de Terres de Vidalba, i Mas Sinen, de Burgos-Porta, tots dos grans vins que tampoc havíem tastat i ens van fascinar. Vam tornar a tastar vins que ja coneixíem, com Les Terrasses i Camins del Priorat, de Álvaro Palacios, Salanques, de celler Mas Doix, Coma Vella i Coma Blanca, de Costers del Siurana, Perinet + i Mas Perinet, de Mas Perinet, l’Embruix, de Vall Llach. És molt complicat escollir un, però probablement com a vi blanc el Coma Blanca de Costers del Siurana és el vi blanc que més ens va agradar, elegant i exclusiu, un gran vi. Com a vi negre hi ha tanta qualitat en els vins que vam tastar que es fa impossible escollir un per sobre dels altres. Tanmateix es fa difícil escollir quan estàs tastant un producte que t'agrada tan en general.

L'Isi gaudint
La Cova amb el Ferran

Vam passar un gran matí, així que l'any vinent hi tornarem.

Conclusions finals i fi de festa

Amadeu i Ferran Ibor

dilluns, 27 de setembre del 2010

TAST VERTICAL DE CELLER BATLLE

Dins el món del cava existeixen molts cellers que elaboren aquesta meravellosa beguda, però hi ha cellers que són alguna cosa més, un d’ells és Gramona.

El passat dia 17/06/2010 vam tenir l'oportunitat de conèixer una mica més aquest Celler de la mà d’un dels seus comercials, alhora que amic i sommelier, Àlex De La Serna i amb la complicitat del nostre amic i responsable del Celler Vallès de Castelldefels, Jordi Martí, ens va organitzar un tast vertical del cava més emblemàtic de la bodega, el Celler Batlle (nom de l’origen de la bodega cap al 1930).

La nit va ser molt emocionant i especial. L’Àlex va iniciar el tast explicant una mica la filosofia de la bodega Gramona, on barregen tradició amb pinzellades de modernitat per ser un referent en el món vinícola del cava, ens va explicar que encara conserven el celler al centre de la Vila de Sant Sadurní de Noia, precisament on s’elabora el Celler Batlle d’una manera totalment artesanal i tradicional, que a més d’aquestes instal·lacions han construït unes més modernes i funcionals als afores del municipi on elaboren altres productes de la bodega.


Cava tastat

El cava Celler Batlle és sens dubte un dels caves brut gran reserva més impressionant del mercat i una referència del món vinícola, un cava de llarga criança (més de vuit anys i amb tap de suro), amb un gran potencial de guarda, tal i com vam poder comprovar en el tast, elaborat bàsicament amb la varietat de raïm més tradicional de la zona el Xarel·lo, amb petites proporcions de Macabeu (normalment 70%-30%), un cava molt complex on podem gaudir d’una gran gama aromàtica i un sedós i envolvent pas per boca que el fa ideal per maridar-lo amb qualsevol menjar que ens podem imaginar i a la mateixa alçada de grans Champagnes (normalment amb preus desorbitats i inabastables per molts).

El tast va començar amb un III Lustros 2003, un altre cava referent, aquest brut nature i també gran reserva, amb una criança mínima de sis anys i amb tap de suro, elaborat també amb un 70% de Xarel·lo i un 30% de Macabeu. Després vam començar a frisar amb el Celler Batlle, tastant les anyades 1998 http://www.verema.com/vinos/25057-celler-batlle-gran-reserva-brut-1998 (aconseguit gràcies a les peripècies de l’Àlex, ja que aquest cava no es troba actualment al mercat), 1999, 2000, 2001, no podem transmetre amb paraules les emocions viscudes, quina madurés als més vells i quina frescor i fruita als més joves, barregen aromes de criança i cremositat, tots excel·lents. Finalment i com a colofó del tast ens van delectar amb un cava d'edició limitada “Colección Arte Jose Manuel Broto”, cava elaborat amb Chardonnay de 1996 i Chardonnay del 1997 (50%-50%) i amb una criança mínima de deu anys amb tap de suro i ampolla màgnum, el que es considera el cava amb més criança elaborat mai.


Grup participant al tast al Celler Vallès

Va ser una nit espectacular, només ens queda que donar un altre cop les gràcies al Àlex i al Jordi per aquests moments inoblidables.

Alex i Ferran amb el cava tastat darrera



Amadeu i Ferran.

dimecres, 22 de setembre del 2010

VISITA A RECAREDO

Si existeix un celler emblemàtic en el món del cava, per la seva personalitat i el seu treball, aquest és Recaredo.
El passat 27 de juny de 2010 ens vam desplaçar a fer una visita uns membres del grup de tast del Celler Vallés de Castelldefels (Jordi, Noe, Isidre, Fede, Amadeu i Ferran), convidats per la família Mata, propietaris de Recaredo.
Ens va rebre en Ton Mata, enòleg i un dels propietaris, al mateix celler ubicat dins el casc antic de Sant Sadurní d’Anoia. Recaredo és dels pocs Cellers que continua treballant únicament al centre de la vila, al mateix casc antic, on sempre ha estat ubicat el celler.
Des d’aquí, immediatament, vam anar cap a unes de les vinyes propietat de la família Mata.

Explicacions de Ton Mata al grup
Les vinyes visitades, molt a prop de Sant Sadurní d’Anoia, on també s’hi troba el mític Turó d’en Mota i les Vinyes de Xarel·lo que serveixen per elaborar l’extraordinari cava de llarga criança que porta el mateix nom, van servir per a que en Ton ens regalés una classe magistral d’enologia, de viticultura i de saber fer en aquest fascinant món. Vam rebre respostes a moltes preguntes que ens fèiem i van entendre molt millor la feina que el celler està fent. En primer lloc vam entendre el perquè d’optar per unes varietats per davant d’altres, la viticultura biodinàmica, els avantatges de la mateixa, perquè treballar amb cava de llarga criança, i molts més conceptes bàsics per Recaredo.
Amadeu i vinyes de Recaredo darrera seu
Vinyes de Xarel-lo del Turó d'en Mota

Les explicacions, raonades i fonamentades no van fer res més que despertar una admiració profunda cap a les persones que formen part del projecte i la seva feina, i sobretot cap a la família Mata. Recaredo és fidel als seus principis, els principis del seu fundador Josep Mata Capellades, treballa les varietats com el xarel·lo per elaborar cava de llarga criança (Turó d’en Mota i Reserva Particular), sempre elabora Brut Nature, sense afegir sucres al cava, i treballa la vinya segons els principis de la biodinàmica, és a dir, que intenta exportar a l’ampolla un treball molt natural, alterat en la seva mínima expressió, per oferir un producte amb una personalitat marcada per la seva varietat de raïm i pel lloc on està ubicat la vinya.

Presiosa vista de les vinyes de Recaredo amb Montserrat al fons


 La visita a les vinyes es va completar amb un esmorzar entre les vinyes de xarel·lo del Turó d’en Mota i oliveres, un autèntic luxe. L’esmorzar va servir per realitzar els primers tasts; el seu vi blanc, Can Credo 2009, el seu cava rosat Recaredo Intens i el cava Recaredo Gran Reserva 2005.



La taula de l'esmorçar esperant-nos

Vista de l'esmorçar amb els cosins Mata

Volem fer un incís per destacar les característiques del sol, una terra amb un component de calç i terra que permet dur al xarel·lo a condicions impensables fins ara per molts cellers com és elaborar un cava amb 10 anys de criança en ampolla. La característica principal d’aquest sol són els innumerables nòduls de calç que fan que el terreny sigui més granular que no pas arcillós.


Nòduls de calç del terra
Tot seguit vam tornar al nucli de Sant Sadurní d’Anoia per visitar el celler amb profunditat. A més de visitar tot el celler, les caves, de veure les ampolles dels diferents caves reposant, vam quedar fascinats amb el procés de dejorjat, ja que es va fer davant nostre. Aquí cal comentar que Recaredo continua dejorjant a ma cadascuna de les seves ampolles, procés que cap celler realitza d’aquesta manera tradicional, a l’actualitat tothom dejorja el cava a través de la congelació del tap i les mares, que és el sistema més ràpid i industrial. També convé destacar que Recaredo forma a treballadors per no perdre la tradició del dejorjat manual.
Tot seguit vam realitzar l’última escala de la visita al celler a la mateixa enoteca familiar. L'enoteca familiar conserva diferents anyades principalment de Reserva Particular i totes les de Turó d'en Mota que han sortit al mercat. Està preparada per poder realitzar els tasts de forma seriosa i còmode, lliure d'altres aromes i envoltat d'ampolles valuosíssimes per tot arreu.
A l’enoteca vam poder gaudir de tres joies; Reserva Particular del 2001, Turó d’en Mota del 2000 i Reserva Particular de l’any 1984.

Turó d'en Mota 2000 tastat
Reserva Particular 2001 tastat

Aquell moment va ser d'aquells que et queden gravats per sempre, una forta emoció, una gran admiració i una alta dosi de fascinació, un moment únic. Realment emocionant poder fer el tast d’aquests caves, dejorjats davant nostre, autèntiques joies, caves de llarga criança amb un potencial espectacular, amb molta força, molta mineralitat i gran personalitat. El Reserva Particular del 1984 mereix un esment particular, ja que va ser l’última anyada en que va participar el fundador del celler, en Josep Mata Capellades, i el vam poder tastar amb un dels seus fills i dos dels seus nets, un cava molt viu tot i els seus 26 anys, encara amb potencial de guarda, amb aromes afruitats i minerals, elegant i seriós.
 
Amadeu a l'enoteca tastant els caves Recaredo
Ferran a l'enoteca tastant els caves Recaredo

Ens sentim afortunats d’haver viscut l’experiència d’aquesta visita, només podem donar les gràcies a la família Mata, moltíssimes gràcies.



Germans Ibor a la porta del celler



http://www.recaredo.es/




Amadeu i Ferran Ibor